El municipi del Brull, amb 41,08 km2 de superfície,
és un dels municipis d'extensió mitjana, -tirant
a gran,- d'Osona. En canvi, comparativament, és un
dels més poc poblats, amb 197 habitants.
La seva demarcació va ser el centre de la plana de
Vic, al sector de Viladrover, amb una altura mitjana de 850
m d'altitud i en ple Montseny, amb altures de 1697 m al Matagalls,
1.145 a Collformic i 1.344 al Puig Drau, al límit de
la Calma. Bona part del terme pertany al Parc Natural del
Montseny, del qual el Brull és una de les grans portes
d'accés a través de la carretera BV-5301, de
Seva a Palautordera i Sant Celoni, que travessa el Montseny
per Collformic.
Collformic
El centre administratiu del Brull es troba a 840 m d'altitud,
entorn de l'antic castell en ruïnes, i de la parròquia
de Sant Martí. És un lloc arrecerat, de clima
temperat, cosa que ha fet que s'hi construïssin diferents
cases de segona residència.
A causa de la gran varietat d'altures i complicat sistema
orogràfic, hi ha una gran diversitat de climes i varietat
de vegetació, des dels cims pelats amb escassos ginebrons
i rebrolls de faig o coníferes, a les bagues amb fagedes,
als prats d'herbei, als alzinars, arbres de ribera i boscos
de roure i pi als indrets més baixos.
El pla de la Calma
PATRIMONI Puig Castellar: nucli prehistòric que demostra la presència
de l'home prehistòric al Montseny.
Ruïnes del castell del Brull: les primeres notícies
que se'n tenen es remunten al s. X; només en queda
part d'una torre.
Poblat ibèric del turó del Montgròs: s'ha restaurat
la important muralla ibèrica que protegeix el poblat
i s'hi van trobar petites restes de ceràmica grega.
Sant Martí del Brull: església romànica
amb la nau i l'absis amb arcuacions cegues llombardes: s'hi
van trobar pintures murals que actualment es troben al Museu
Diocesà de Vic.
Sant Cristòfol de la Castanya: església romànica de
la qual cal destacar el campanar.
Sant Jaume de Viladrover: església romànica
del s. XII, de la qual cal destacar el campanar.
Mas: can Casademunt. L'edifici original de 1485 s'ha
vist transformat a causa d'un canvi d'ús, primerament
com a sanatori i després com a convent; destaca la
construcció d'una església amb campanar neogòtic
de principi de segle.