Fogars de Montclús està situat en la vessant
sud del massís del Montseny, en el Vallès Oriental,
si bé la part nord limita amb la comarca de la Selva,
província de Girona. Al terme de Fogars de Montclús,
hi podem entrar per la banda sud, per Sant Celoni, prenent
la carretera BV-5114 que s'enfila fins a Santa Fe del Montseny.
En aquesta mateixa carretera, i a quatre quilòmetres
de Sant Celoni, en neix una altra, la BV-5119, que s'endinsa
pel mig del terme passant per Mosqueroles fins a la Costa
del Montseny. També s'hi pot accedir per Sant Esteve
de Palautordera, prenent la BV-5301 fins prop del km 13, on
trobarem una pista asfaltada que ens portarà a la Costa
del Montseny. Per la banda nord s’hi pot accedir per
la mateixa BV-5301 que ve de Seva; o bé per la carretera
que, sortint de Viladrau i passant per Sant Marçal,
ens acosta a Santa Fe del Montseny. Per l'interior del terme,
pot traspassar-se de la banda de ponent a la de llevant, per
la pista que uneix la Costa del Montseny, Fontmartina i Santa
Fe del Montseny. Aquest terme presenta un gran desnivell:dels
200 m d'altitud en la demarcació del Pertegàs
fins als 1.712 m en el turó de l'Home, que és
el cim més alt del massís del Montseny. Del
seu relleu cal destacar, també, el cim de les Agudes
(1.706 m), el turó Gros (1.651 m), el turó de
Morou (1.307 m), els esqueis de Santa Helena (1.224 m) i la
vall de Santa Fe (1.200 m).
El terme és regat, a la banda de ponent,
per les aigües de la Tordera, junt amb la riera de Ritronyes;
mentre que a la banda de llevant hi trobem el sot de l'Infern,
que neix als 1.440 metres d'altitud, i que pren, un bon tros
més avall, el nom de riera de Ciuret i, més
endavant, prop del nucli de Mosqueroles, el nom d'el Rifer,
deixant finalment el terme de Fogars de Montclús, als
200 metres d'altitud, com a riera de Pertegàs.
Ermita de Santa Fe
Tot i el seu escàs recorregut, cal destacar la riera
de Santa Fe, sobretot per la seva bellesa natural i les seves
aigües fresques que omplen l'estanyol de Santa Fe, per
aturar-se poc més avall al conegut pantà construït
l'any 1933.
Fruit d'aquest relleu i del variat clima que això comporta,
s'hi troba una vegetació molt diversa, com és
l'alzinar típic mediterrani, junt amb la sureda i el
pi pinyer, en la part baixa del terme, seguit de l'alzinar
muntanyenc, les rouredes i la fageda.
Fogars de Montclús compta amb molts restaurants, hotels,
fondes, càmpings, àrees d'esplai i d'acampada,
escoles de natura, cases de colònies, turisme rural,
les oficines centrals del Parc Natural del Montseny, així
com centres d'informació i d'interpretació on
es projecten els audiovisuals "Les quatre estacions"
i "L'home i el Montseny". També s'hi poden
trobar itineraris senyalitzats per fer-hi tranquil•les
passejades, gaudint de la variada vegetació i els amants
dels productes de pagès encara poden trobar, arreu
del terme, pagesies on podran adquirir pollastres, conills,
mels, patates, llegums i altres productes de collita pròpia.
PATRIMONI
Església de Sant Esteve de la Costa: situada a la Costa
de Montseny, romànica, del s. XII; la peça més
valuosa és una imatge gòtica de la Mare de Déu
dels Àngels del s. XIV.
Església de Santa Maria de l'Illa o Sant Roc: romànica
del s. XII.
Església de Sant Martí de Mosqueroles: conserva peces
d'orfebreria dels s. XVI i XVII.
Ermita de Santa Magdalena: romànica del s. XI.
Església de Sant Cristòfol de Fogars: romànica.
Ermita de Santa Fe: documentada al 1231.
Masos: n'hi ha molts al costat de la riera de Rifer,
a més dels que formen part de les parròquies de Sant Cristòfol
de Fogars, i la Costa de Montseny.
Arbres singulars: prop de l'ermita, a la vall de Santa
Fe, al pla de Morou, es troba un dels grèvols més
alts de Catalunya (17 m d'alçària). També
es pot veure la capçada més gruixuda d'un pollancre,
de 20,5 m i els castanyers de la Traüna, de 24,7 m.