El municipi de Gualba , de 23,24 km2, ocupa l'extrem nord-est
de la comarca del Vallès Oriental i la seva frontera
amb el terme municipal de Riells i Viabrea marca el límit
comarcal. Es troba a 177 m d'altitud sobre el nivell del mar
i limita. al NE, amb Riells i Viabrea; al SE, amb la Batllòria
i la Tordera; al NO, amb Fogars de Montclús i Campins,
i al SO, amb Sant Celoni. Té com a eix hidrogràfic
la riera de Gualba, que neix a la font de Briancó,
passa per la Vall de Santa Fe i desemboca a la Tordera, prop
de Gualba de Baix. A la riera de Gualba, hi conflueixen la
resta de torrents com el del sot de les Pedreres, el de la
Manera, el de Cambó, el de Can Renau, el de Terrades,
que marca la separació municipal amb Sant Celoni, i
el torrent de Can Dansa, que aboca directament les seves aigües
a la Tordera. És un terme allargassat, que té,
de NO a SE, uns 8 km en línia recta.
Creuen el seu terme en el sector S, la carretera C-35 que
va de Granollers a Girona i la línia de ferrocarril de Barcelona
a Portbou, que té la seva estació a l'extrem SE del municipi,
prop del límit amb la Batllòria.
S'han ocupat de Gualba molts excursionistes i escriptors,
com el romàntic Víctor Balaguer (1824-1901)
o Artur Osona (1840-1901), però el que més l'ha
popularitzat ha estat Eugeni d'Ors (1881-1954), amb la seva
novel•la Gualba la de mil veus (1915).
Pitroig
Tot el terme de Gualba, però especialment el sector
de la part alta de la seva riera, entallada a la vall de Santa
Fe per un petit pantà que porta les seves aigües
a les centrals anomenades Central de Dalt i Central de Baix,
té una bellesa natural extraordinària. La riera,
que parteix el terme, salva els grans desnivells dels cimals
del Montseny al sot de la Tordera, amb alguns espectaculars
saltants com el del gorg Negre (lloc de llegendes i habitada
de goges), i l'espectacular salt de Gualba. Aquest últim
es precipita per un terreny esglaonat de 133 m d'alçària,
que converteix la riera en un corrent d'escuma blanca, que
és la que suposadament ha donat el nom, gairebé
mil•lenari, de GUALBA o AIGUA BLANCA.
PATRIMONI
Església de Sant Vicenç: romànica, del s. XI; restaurada
recentment, conserva fragments d'un retaule gòtic,
amb taules pintades.
Ermita de Sant Cristòfol: documentada el 1328. Paisatges
de gran bellesa, com el gorg Negre, el salt de Gualba (amb
uns 33 metres de desnivell) i el turó de Morou (1.307
m).