La seva època més gloriosa s'estima entre els segles XIII i XIV.
La seva situació, dalt del turó homònim,
de 649 metres, permetia el domini d'un ampli sector de la
depressió Prelitoral, via de pas de primera importància.
L'origen del castell és de les darreries del segle
X. Tenia tres recintes; jussà, pati d'armes i sobirà.
Josep Aragay (1889-1968), en el seu poema El castell contrasta,
amb enyor romàntic, la descripció de Bernat
Desclot: "Merlets i finestres, llitera i armari, que
feren un dia l'interior joliu, catifes i sedes que feren d'estar-hi,
hostal confortable en l'hivern ombriu, són lluny, sense
voltes, inhospitalari, és llar sense flama i sense
caliu".