El riu és un element del paisatge, sovint el
més "salvatge" del nostre entorn quotidià. En
algunes llegendes i creences, el riu i els seus
habitants imaginaris seran símbols de riquesa
i fecundidat, en d'altres, però, seran l'origen
de totes les desgràcies i els seus habitants els
personatges més temuts. Si parlem dels mites positius
associats a la Tordera hem de parlar forçosament
del mite de la dona d'aigua, una de les llegendes
més conegudes i difoses del Montseny.
Les fades, goges o encantades eren dones d'una
gran bellesa que habitaven en palaus sota les
aigües o en coves profundes i plenes de riqueses.
Solien dansar de nit i rentaven la roba als
marges dels rius i estanys i l'estenien a la llum
de la lluna. Aquell que els podia prendre una
peça tenia la prosperitat assegurada. La seva
principal activitat consistia a gojar, fadar,
embruixar o encantar la gent: estat d'esperit
en què hom quedava com un badoc davant la seva
presència (…) (Fàbrega: 2000,61). El mite de l'existència
de dones d'aigua el trobem en diferents indrets
del massís: Arbúcies, Gualba, Riells, Fogars de
Montclús, Viladrau i també fora.