El Parc Natural del Montseny representa el primer espai natural
protegit que en forma de parc natural, s'ha proclamat al país.
Va ser l'any 1928 que amb un decret d'Alfons XIII, es varen
prendre les primeres mesures per salvaguardar-lo.
Les raons de la seva protecció han estat: la gran diversitat
natural i la seva proximitat a l'Àrea Metropolitana
de Barcelona. Des del punt de vista de la seva qualitat natural,
aquesta està relacionada amb el fet que el massís
del Montseny representa una síntesi dels principals
paisatges de l'Europa occidental; visitant-lo hom obté
una aproximació als tres grans biomes que conformen
una part gran del vell continent.
Des de la base del massís fins a la cota 900 s'hi troben
ben representats els sistemes naturals de la regió
Mediterrània. Al final d'aquest nivell fins a la cota
1.600, la muntanya està coberta per rouredes i fagedes
d'ambient centreeuropeu i en els cims culminals hi ha vegetació
i elements faunístics propis de la regió boreoalpina.
Per tal d'adonar-nos de la seva riquesa en biodiversitat,
un dels diversos exemples és el nombre d'espècies
de plantes superiors: n'hi ha unes mil cinc-centes, una quantitat
bastant superior a la que hi ha en tota Anglaterra, -unes
mil dues-centes-. També són remarcables algunes
espècies vegetals i animals endèmiques -exclusives-
del massís, i d'altres que hi tenen el límit
meridional de la seva distribució.
La riquesa natural i el seu relleu -és el massís
més alt de la serralada Litoral, amb el turó
de l'Home de 1707 m-, han exercit una forta atracció
des d'antany, arreu hi ha manifestacions de la història
del poblament humà, algunes d'elles molt notòries
com la muralla ibèrica del Brull, la vil•la romana
de Can Terrés, els castell de Montsoriu i el de Montclús,
els monuments romànics de Sant Salvador de Breda i
el de Santa Magdalena, manifestacions recents com el modernisme
de la Garriga i el de Viladrau, i un llarg etcètera.
Al llarg del temps, l'activitat humana que habita en el massís
ha contribuït a modelar el paisatge actual, i a forjar
unes formes i un gènere de vida que, amb els nous usos
socials actuals, ha produït el conglomerat cultural que
actualment configura el Montseny: un mestissatge de cultura
i natura, on la història social i la història
natural, no han actuat de forma separada sinó en interacció
contínua, forjant un patrimoni socioecològic
de categoria excepcional, que li ha merescut ser declarat
Reserva de la Biosfera per la UNESCO.
Dr. Martí Boada
ICTA. Universitat Autònoma de Barcelona
Fòrum Global 500 de les NNUU
Gener 2004