EL PARC NATURAL DEL
MONTSENY

EL MASSÍS

EL PARC NATURAL

LA CREACIÓ DEL PARC
NATURAL

LA RESERVA DE LA BIOSFERA

ELS AGERMANAMENTS

ENTRE LA MEDITERRÀNIA I
L'EUROPA CENTRAL

EL RELLEU

LA TORDERA

CARTA DE PRESENTACIÓ M.
BOADA

Les Agudes

EL RELLEU

El Montseny és vorejat per dues planes (el fons del Vallès i la plana de Vic) i dues valls (la de la riera d'Arbúcies i la del Congost). Al mig hi ha la vall de la Tordera. El Montseny es presenta com un gran conjunt muntanyós, destacat respecte a les terres que l'envolten.

Està compost de tres grans conjunts o blocs muntanyosos, separats per colls que són aprofitats per les dues carreteres que travessen el massís. A l'est hi ha el conjunt del turó de l'Home (1.706 m) i les Agudes (1.703 m), els quals juntament amb el turó de Morou (1.300 m) encerclen la vall de Santa Fe. Les capçaleres de la Tordera i de la riera Gran o d'Arbúcies separen el bloc anterior del de Matagalls (1.697 m).

El coll de Sant Marçal (1.090 m) és el punt de contacte més alt. El Matagalls és un conjunt muntanyós compacte, que es presenta com una gran mola amb vessants a vegades suaus i d'altres molt inclinats.

Entre el cim i el coll de Sant Marçal hi ha el collet de l'Home Mort, el coll Pregon, el turó de Sesportades (1.600 m), el coll de Sesportadores i el turó de Sant Marçal (1.523m).

Al vessant nord es forma la riera Major i els seus afluents, la riera de Sant Segimon i el torrent Hortes de Sobrevia; tots plegats van a parar al Ter.
Entre la vall de la riera Major i la de la riera d'Arbúcies, en direcció nord-est, hi ha una alienació de turons i colls: el coll de Bordoriol, per on passa la carretera de Sant Marçal, el turó de la Tremoleda (1.169 m), Vilarmau (1.052 m), el pla de Tions, el coll de Cerdans, el serrat de la Roquera (901 m) i el coll de Ravell, punt important de comunicacions entre el Montseny i les Guilleries. Cap al nord-oest del Matagalls surt una altra alienació muntanyosa: el turó Gros (1.528 m), el pla de la Barraca, el turó dels Esqueis (1.318 m), el turó d'en Sala (1.262 m), el Matagalls Xic, el turó del Pou d'en Sala i el serrat de l'Oriol (1.235 m).

El conjunt muntanyós situat més a ponent és format per la Calma, que com diu el seu nom és una superfície plana i enlairada, encara que vorejada de llargs vessants abruptes. Aquest bloc s'uneix al Matagalls en el collformic (1.154 m), aprofitat pel traçat de la carretera de Palautordera a Seva. Les capçaleres del Gurri, de la riera de Picamena i del torrent de Collformic i un sector de la Tordera separen ambdòs blocs.

La Calma forma una plana estreta, allargassada i lleugerament inclinada cap al nord-oest, amb la cota més alta al puig Drau (1.350 m). Al vessant septentrional, un conjunt de torrents i sots desguassen a la riera de Picamena.

Part de les aigües del vessant sud van a parar a la Tordera (rieres de la Castanya i de la Bascona), una altra part al Mogent-Congost (rieres de Canyes i de Vallforners), i una darrera part al Congost-Besòs (riera de Vallcàrquera).

A l'extrem oest de la Calma hi ha el turó de Tagamanent (1.067 m), on el paisatge ja és diferent a causa de la presència de roques calcàries. Més enllà hi ha la vall del Congost.