Associació d'Empresaris Turístics Montseny

Poetes al Montseny

POETES AL MONTSENY

Molts poetes han parlat del Montseny a les seves obres. Alguns dels poetes més representatius són  Guerau de Liost, el famós poeta del Montseny, Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Victor Balaguer, Maria Manent, Mossèn Pere Ribot etc…

 JAUME BOFILL I MATES.PSEDÒNIM DE GUERAU DE LIOST:

Guerau de Liost, és sens dubte,el poeta del Montseny:

 (Olot,30 d’Agost de 1878 – Barcelona, 2 d’Abril de 1933)

Va ser Josep Carner qui batejà Jaume Bofill i Mates(1878-1933) amb el pseudònim  de Guerau de Liost- nom medieval,que al·ludia possiblement al fundador del monestir de Sant Salvador de Breda i de Liost, d’una masia montsenyenca. Lligat a Viladrau per la família paterna, prengué el Montseny, com a font d’inspiració per al seu primer llibre “La muntanya d’ Amestistes”, “Selvatana d’amor” i “ Ofrena rural”.Conegut també per una intensa activitat política –va ser un dels impulsor de la protecció del massís en època de la Mancomunitat de Catalunya.

Poema de Guerau de Liost:

Déu te guard, vianant! Que t'imposi el Montseny una mica d'amor i una mica de seny.
Ací tens un pedrís clapissat de falzia.
Ací tens una font que parlar-te podria.
La virtut del Montseny és aquest rajolí que d'avets i de faigs la fullaca esbandí.
La virtut del Montseny es congria a l'altura.
Per ço té aquesta font una ullada tan pura i la seva canal dóna l'eco planyent de la fusta del bosc torturada pel vent."

JOAN MARAGALL I GORINA

 (Barcelona, 10 d’Octubre de 1860 – Barcelona, 27 d’Octubre de 1911)

Joan Maragall va visitar el Montseny dues vegades, hostatjant-se a la masia la Figuera (Tagamanent). Va ser a la tardor de l'any 1902 i a la primavera de l'any 1903.

Allà va acabar de definir la que seria la seva teoria literària més important, la de la "Paraula viva", que més tard li serviria per fer el seu discurs com a president de l'Ateneu de Barcelona.

A banda de les cartes creuades amb la Lola, aquella nena d'11 anys, filla dels propietaris de la Figuera, va intercanviar moltes cartes amb el seu amic Josep Pijoan, hoste també de la Figuera, sobre temes de literatura sovint relacionats amb la gent del massís del Montseny, la seva parla, la seva senzillesa, etc.

Al pla de la Calma va inspirar-se per escriure una carta (a Pijoan) que dies més tard posaria en forma de vers i que titularia "Del Montseny", publicada a l'"Il·lustració Catalana", l'any 1903.

Anys més tard de les seves estades al Montseny, Maragall parlava encara, als seus amics, de la impressió que li va causar el Montseny i aquells pagesos i pastors, ja que allí, sentia "rajar clara la parla".

MOSSÈN PERE RIBOT

(Vilassar de Mar, 1908 – Girona, 24 d’Agost de 1997)

Mn. Pere Ribot (1908-1997) arribà a la parròquia de Riells del Montseny l'any 1941. En aquest lloc trobà la pau i el repòs per exercir com a capellà i també hi troba la inspiració per crear les seves obres poètiques. Des d'aleshores aquest punt del Montseny es convertí en lloc de trobada pels qui cercaven les paraules sàvies d'aquest home humil, senzill i alegre.
Les seves restes reposen en el petit cementiri al costat de l'església de Riells, enterrat a terra tal com ell volia.

L'AIRE DEL MONTSENY: Mossèn Pere Ribot (1968)
He trobat el meu terreny
i la meva llibertat:
la muntanya, l'aigua, el prat,
l'aire, l'aire del Montseny.

Cada timba, cada greny,
misteri de soledat:
el parell, l'home, el ramat,
l'aire, l'aire del Montseny.

Tot és pur, dolç i ferreny
i fort com l'eternitat:
silenci, pau i combat,
l'aire, l'aire del Montseny

JACINT VERDAGUER I SANTALÓ

(Folgueroles, 17 de Maig de 1845 – Vallvidrera,10 de Juny de 1902)

L’1 de setembre de 1899 baixa del tren a Hostalric i puja a Sant Hilari amb tartana. L’espera el seminarista Ignasi Rovira Coll. L’endemà, 2 de setembre, van a la torre de Sant Miquel, on es reconcilia amb el bisbe Morgades. Després de la visita al bisbe, Verdaguer vista la font Vella, i improvisa l’estrofa que avui trobem esculpida damunt la font:

Poesía a Sant Hilari Sacalm:

“Tenia set d’aigua pura
el meu cor enfebrosit,
i enyorava la dolçura
de la font de l’infinit.

Com el raig d’eixa font Vella
aboqueu vostra canella
en mon cor que s’esbadella
i em veureu, Jesús, guarit.”