EL MONTSENY I ELS POETES

GUERAU DE LIOST i JAUME BOFILL

Guerau de Liost, pseudònim de Jaume Bofill i Mates (1878-1933), prengué el Montseny com a font d'inspiració per al seu primer llibre La muntanya d'ametistes i també per a Selvatana amor i Ofrena rural. És, sens dubte, el poeta del Montseny.

VÍCTOR BALAGUER I ELS LLIBRES DE VIATGES
Al pie de la encina (1893), de Víctor Balaguer (1824-1901), és possiblement el més conegut dels llibres de viatges montsenyencs.

MARIÀ MANENT I L'OBSERVACIÓ DE LA NATURA
El poeta Marià Manent va reservar les seves millors descripcions per a les muntanyes del Montseny. Gran part de la seva obra narrativa, d'una gran precisió descriptiva alhora que amarada de llenguatge poètic, està dedicada al massís. Un bon exemple és El vel de Maia, escrit en forma de diari.

POEMA DE GUERAU DE LIOST

"Déu te guard, vianant! Que t'imposi el Montseny una mica d'amor i una mica de seny.
Ací tens un pedrís clapissat de falzia.
Ací tens una font que parlar-te podria.
La virtut del Montseny és aquest rajolí que d'avets i de faigs la fullaca esbandí.
La virtut del Montseny es congria a l'altura.
Per ço té aquesta font una ullada tan pura i la seva canal dóna l'eco planyent de la fusta del bosc torturada pel vent."

MN. PERE RIBOT
Mn. Pere Ribot (1908-1997) arribà a la parròquia de Riells del Montseny l'any 1941. En aquest lloc trobà la pau i el repòs per exercir com a capellà i també hi troba la inspiració per crear les seves obres poètiques. Des d'aleshores aquest punt del Montseny es convertí en lloc de trobada pels qui cercaven les paraules sàvies d'aquest home humil, senzill i alegre.
Les seves restes reposen en el petit cementiri al costat de l'església de Riells, enterrat a terra tal com ell volia.

L'AIRE DEL MONTSENY
Mn. Pere Ribot (1968)
He trobat el meu terreny
i la meva llibertat:
la muntanya, l'aigua, el prat,
l'aire, l'aire del Montseny.

Cada timba, cada greny,
misteri de soledat:
el parell, l'home, el ramat,
l'aire, l'aire del Montseny.

Tot és pur, dolç i ferreny
i fort com l'eternitat:
silenci, pau i combat,
l'aire, l'aire del Montseny

POESIA A SANT HILARI SACALM
Verdaguer

Poema de Guerau de Liost

L’1 de setembre de 1899 baixa del tren a Hostalric i puja a Sant Hilari amb tartana. L’espera el seminarista Ignasi Rovira Coll. L’endemà, 2 de setembre, van a la torre de Sant Miquel, on es reconcilia amb el bisbe Morgades. Després de la visita al bisbe, Verdaguer vista la font Vella, i improvisa l’estrofa que avui trobem esculpida damunt la font:

“Tenia set d’aigua pura
el meu cor enfebrosit,
i enyorava la dolçura
de la font de l’infinit.

Com el raig d’eixa font Vella
aboqueu vostra canella
en mon cor que s’esbadella
i em veureu, Jesús, guarit.”

Font Vella